La integració de la tecnologia en l'educació proporciona nombrosos recursos als docents i, al seu torn, familiaritza l'alumnat un camp en què va a haver de desembolicar-se amb soltesa. La Web 2.0 ens oferix eines interactives i eficaces per a l'ensenyament i l'aprenentatge, que creguen les característiques propies dels nous entorns educatius. El professor 2.0 és un guia que conduïx a l'alumnat ensenyant els xiquets i xiquetes a adquirir capacitats perquè es valguen per si mateixos i per si mateixes, i continuen aprenent en un món canviant. Ara més que mai, amb les noves tecnologies que tenim a la nostra disposició, donar la canya de pescar en lloc del peix és més eficaç i accesible per a tots i totes. Es tracta de preparar els estudiants i les estudiants per a utilitzar les eines que hauran de manejar al llarg de la seua vida. L'us de plataformes 2.0 no sols permet la transmissió d'un coneixement concret de forma ràpida i la col·laboració entre persones, sinó que, a més, desenrotlla competències tecnològiques imprescindibles per a operar en contextos diversos i complexos. A part d'estos coneixements tecnològics, cal tindre en compte les habilitats i aptituds que l'alumnat pot adquirir mitjançant l'educació 2.0. La socialització, el treball en equip o la importància de compartir són elements que no es poden ensenyar directament, cal transmetre'ls de manera que els aprenguen intuïtivament per mitjà dels recursos de què disposem. Els nous servicis ens permeten aprendre "fent coses", els processos cognitius evolucionen a través de la transformació i la manipulació de la informació, desenrotllant el que es coneix com a capacitats cognitives d'alt nivell com són: el raonament, la capacitat de sintesi i anàlisi, o la presa de decisions, entre altres.
Podem definir les xarxes socials educatives com a grups de persones relacionades i connectades per l'interés comú en l'educació. L'alta interrelació entre persones, coneixement i eines que proporcionen desenrotlla espais comuns per a pares, alumnes i professors on la implicació dels agents educacionals dóna lloc a una enriquidora col·laboració. Les xarxes socials educatives es convertixen en entorns de participació i descobriment que fomenten la sinergia entre estudiants i professors, faciliten el consens, creguen noves dinàmiques de treball fora i dins de l'aula, i permeten el ràpid flux d'informació, desenrotllant així la socialització del coneixement. En la Web podem trobar dos maneres de dur a terme esta labor, per un costat tenim les plataformes per a crear xarxes socials com Ning o Elgg, que permeten crear comunitats de qualsevol tipus, i d'un altre, les xarxes socials amb la mateixa possibilitat però específiques per a l'educació, com són:
Fragment extret del monogràfic "Xarxes Socials", escrit per Isabel Ponce
No comments:
Post a Comment